Màxima Distinció de la Generalitat Valenciana a César Orquín per salvar més de 300 persones a Mauthausen

El Consell presidit per Ximo Puig va atorgar este 9 d’Octubre de 2021 la Màxima Distinció de la Generalitat Valenciana a títol pòstum a César Orquín Serra per salvar més de 300 persones als camps d’extermini nazis, exactament a Mauthausen.

César Orquín Serra va nàixer al carrer Alboraia de la ciutat de València al voltant de 1914 (no es coneix la data exacta). Va anar a l’institut Lluís Vives, al Conservatori i a la Universitat; va aprendre francès i alemany i abans de la guerra formava part de l’estudiantina de la Universitat Literària de València. En 1934 s’afilia a la CNT, i en 1936 se’n va voluntari a la guerra a defensar el règim legal i democràtic de la Segona República.

Va estar en la Brigada Internacional núm. 15 (l’Abraham Lincoln), on va ser comissari polític. Al perdre la contesa, es va exiliar a França on va estar en els camps de refugiats. Es va apuntar voluntari a una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE). Destinat a la Línia Maginot, va caure presoner dels alemanys que, després de passar per l’stalag d’Estrasburg, el van deportar a Mauthausen el 13 de desembre de 1940. Al trobar-se reclòs entre els murs del camp de concentració no es va deixar vèncer pel desànim ni per la desmoralització. Tot el contrari. Comença a idear un pla per salvar-se ell i salvar tots els republicans que foren possibles. La seua fita no té parangó imaginable en el món de la deportació.

És el deportat més important dels més de nou mil republicans que van anar a parar als camps d’aniquilació humana. Valent-se únicament de la seua paraula i de la seua capacitat de persuasió, va convèncer als comandaments del camp que el deixaren eixir a treballar en un kommando exterior. Aleshores, Mauthausen, encara no en tenia cap. Ell com a responsable màxim, com a oberkapo, amb una dotació mínima de 30 SS per a vigilar-los.  El 6 de juny de 1941, quan encara no duia mig any en Mauthausen, Orquín ix a la població de Vöcklabruck amb una dotació d’uns 300 deportats republicans. En el prop de l’any que van estar en la ciutat fent treballs diversos no va morir cap espanyol. El 17 de maig de 1942 reben l’ordre de traslladar-se al kommando de Ternberg, a construir una central elèctrica. Havien de fer una presa en el riu Enns. En els més de dos anys que van estar ací van morir entre 12 i 14 deportats del total de 408 republicans, bona part d’ells com a conseqüència d’accidents de treball. El 18 de setembre de 1944 reben l’ordre de tornar a Mauthausen. I el 2 de desembre ixen novament cap el kommando de Redl-Zipf fins a l’acabar la guerra. Del més de 300 republicans a càrrec d’Orquín tampoc en mor cap.  El grup d’espanyols que tenien a César Orquín com a cap visible va acabar coneixent-se com el Kommando César.

La mortalitat en Mauthausen fou en tota la deportació del 62% dels republicans. En el Kommando César del 3%.  A l’eixir en llibertat es va quedar a viure a Àustria. Al cap d’un any s’havia casat i havia sigut pare d’una xiqueta. Va fundar l’Organització Republicana d’Espanyols d’Àustria. En 1950 la família se’n va a l’Argentina, on va desenvolupar una exitosa carrera social, cultural i empresarial. Va morir a Mendoza el 14 de febrer de 1988. Mai va tornar ni a València ni a Espanya, però mantingué correspondència amb valencians als quals els deixava traslluir la seua nostàlgia per la terra que l’havia vist nàixer.

 

Deixa un comentari

%d bloggers like this: