La Nomofòbia, definida com la por irracional a eixir de casa sense el telèfon mòbil, és una actitud que ha crescut durant els últims temps de manera exponencial entre totes les edats i que preocupa les autoritats. Els científics, investigant sobre el tema, a més, relacionen l’addicció al mòbil amb altres trastorns com ara el de la dependència de substàncies, ja que es comparteixen moltes característiques entre ambdues (la síndrome d’abstinència, la tolerància i la pèrdua de control). A més, la Nomofòbia pot tenir conseqüències molt negatives com la pèrdua de concentració en els estudis o en el món laboral, que deriva en un rendiment baix, l’augment del perill durant la conducció per part de la persona afectada o també en el cas dels vianants que experimenten Nomofòbia. També és una conseqüència negativa la pèrdua d’interès per les relacions presencials i l’aïllament. A més, la Nomofòbia genera una inestabilitat anímica evident i passar llargues hores davant de el telèfon mòbil pot suposar una pèrdua de la noció del temps i una obsessió desmesurada. És per això, que les autoritats, preocupades pels nombrosos casos que s’estan donant, han alertat la societat demanant un consum responsable de les noves tecnologies advertint que pot haver-hi problemes greus si no es porta a terme.
